Uns dies viatjant per Laos.
He deixat Laos i ja sóc a Tailàndia un altre cop, després d’haver voltat durant 5 mesos i mig pel sud est asiàtic. A punt per marxar de la regió i anar a veure què passa per l'Índia, el Nepal i més enllà…
Fa uns dies estava a la terrassa d’una Guest House a la banda laosiana del Mekong, el dia abans de passar cap a Tailàndia.
M’estava fent la pel·lícula mental dels 2 mesos que he passat a Laos i vaig pensar en dos col·legues que crec que haurien gaudit moltíssim del que he viscut per aquí.
Us vull donar la meva visió d’aquest país, el que més m’ha fascinat de tots els que conec, perquè crec que a molts us encantaria. Així que deixeu de banda la feina per un moment que us ho explico…
La gent és encantadora, sembla que tinguin una felicitat a dins que els desborda i fa que no puguin evitar somriure en tot moment, acollir-te a casa seva, interessar-se per la teva vida, riure’s de tot, riure’s de tu sempre que poden, convidar-te a menjar, a beure,... sempre amb unes ganes de viure la vida i una capacitat per aprofitar cada moment que fa molta enveja. No se si serà el Budisme, present fins a l’últim poble del país, que ha fixat aquesta manera de viure a traves dels anys (per cert aquí avui era 6 d’abril de 2553) o si són ells mateixos que van triar la religió que mes els convenia… En tot cas sembla que tot esta en harmonia…
La natura aquí es impressionant també. M’he passat dies viatjant en barco pels rius del país, veient les dones rentant-hi la roba, els homes pescant amb les xarxes, els nens mes grans ajudant amb els seus arpons casolans, i els més petits jugant a l’hora que cullen algues pel sopar de l’endemà. Són pobles on molts cops no hi ha cap carretera que travessi les muntanyes enormes que els envolten. La selva és perfecta per a aconseguir que ningú no pugui molestar-los… i de tant en tant trobes un forat entre els arbres, i entres a coves on hi corren rius subterranis, o a d’altres que havien servit als comunistes per preparar la seva revolució (forca pacifica a Laos, això sí)…
En aquests pobles sembla que res no hagi canviat en molt de temps… No hi ha llum a molts d’ells, l’aigua l’agafen del riu o d’algun pou on no fa gaire hi han posat una aixeta. És tot el progrés que semblen necessitar. Al matí et desperten els galls i els nens que comencen a córrer per a anar a l’escola, surts del llit per a anar a veure què estan cuinant a la cabana de la família i veure que et toca menjar avui… els homes desapareixen a les 8 del matí i no els veus més fins al vespre quan tornen de les muntanyes o dels rius on treballen.
Les dones més grans s’ocupen de la cuina, les nenes porten als seus germans més petits amunt i avall com si fossin una motxilla i els nens ajuden quan els ho demanen a la feina i miren sempre de tornar a jugar amb el falang (“blanquito” en laosià), que es l’atracció de tots quan arriba al poble…
En un d’aquests pobles vaig conèixer un “Mahoud”, la persona que treballa amb els elefants. A la nit em va convidar a sopar amb tota una família del poble i després em va fer beure fins que vai caure doblegat. Tenen una mena de whisky d’arròs molt dolent, el lao lao, que tots els que hem estat a Laos hem provat tantes vegades… Doncs al matí següent estava amb ell a la muntanya arrossegant troncs enormes amb el seu elefant. La bèstia anava destruint tot el que se li posava al davant… impressionant. I veure com obeïa als crits d’aquell xaval encara més.
Aquestes històries de ben segur no reflecteixen com es tot el país, però espero que us donguin una idea del que encara queda a alguns racons del Món.
Jo he pogut viure gairebé aïllat de tot durant un temps a un lloc on no calia res del que ara torno a tenir i necessitar. Sembla mentida què dependents que som del nostre entorn i què difícil és deslligar-se’n. Permetem que tot el que ens envolta dibuixi la nostra realitat enlloc d’imaginar-la nosaltres mateixos.
Vols conèixer Laos?
Tria aquí el teu viatge...
T: 93 421 9111 - 667 919 788
Aquesta nit juga el Barça, i a Bangkok s’hi veuen més samarretes del Messi que a Catalunya així que torno a estar al mateix Món que vosaltres! Me’n vai a buscar un bar que estigui ple d’anglesos per veure el partit… a veure si els veig somiar durant una estona i tornar a tocar de peus a terra quan s’acabi el partit!